Urb
2003 / fotografia analògica / impressió digital sobre ferro industrial

En els temps de la revolució digital i la precisió nuclear, les ciutats creixen anàrquiques, com éssers amb vida pròpia, impredictibles i incontrolables. És el mateix Barcelona, Istanbul, o Caracas; les urbs de l'era global s'uniformitzen, creixen imparables i es mimetitzen sota l'asfalt, el vidre i el formigó. Imatges denses, grises i intuïtives, caçades en el viatge ordinari i al·lucinant, mostren un panorama desolat, deshumanitzant i torbador. Paradoxalment, la visió sobre la ciutat provoca un nou paisatgisme capaç d'escenes poètiques.
================
En los tiempos de la revolución tecnológica digital y la precisión nuclear, las ciudades crecen anárquicas tal que seres con vida propia, impredecibles e incontrolables. Da lo mismo Barcelona, Estambul, o Caracas, las urbes de la era global se uniformizan, crecen imparables y se mimetizan bajo el asfalto, el cristal y el hormigón. Imágenes densas, grises e intuitivas, cazadas en el viaje ordinario y alucinante, muestran un panorama desolado, deshumanizante y turbador. Paradójicamente, la visión sobre la ciudad provoca un nuevo paisajismo capaz de escenas poéticas.
================
In these times of nuclear precision and the revolution in digital technology, cities grow anarchically, as if they were living creatures, both unpredictable and uncontrollable. Irrespective of whether it is Barcelona, Istanbul or Caracas, the cities of the global age are being standardized and grow unstoppably, camouflaging themselves under the tarmac, glass and concrete. Dense grey and intuitive images, taken in the course of the city’s everyday life, routine yet amazing, show a desolate panorama that is not only dehumanizing but disturbing. Paradoxically, the vision of the city brings about new landscaping capable of producing poetic scenery.

© 2019 Xisco Bonnín